Em vaig preparar per dirigir una empresa. La informàtica era la meva afició.

L’empresa era a casa.

Vaig créixer preparant-me per prendre el relleu d’una empresa industrial familiar. Vaig estudiar enginyeria industrial, enginyeria naval, Dret i prevenció de riscos laborals, i vaig completar un doctorat. Quan el meu pare es va jubilar, vaig assumir la continuïtat del negoci.

Aquesta formació influeix en la meva manera de prendre decisions. M’interessa què permet fer una solució tècnicament, però també com es ven, què implica per a les persones i com encaixa amb el funcionament de l’empresa.

També vaig aprendre a fer que els clients arribessin.

Abans d’incorporar-me a l’empresa industrial, vaig passar deu anys vinculat a un negoci hoteler. Allà vaig aprendre posicionament en cercadors i màrqueting digital, competint per visibilitat amb plataformes com Booking i Expedia.

Després vaig poder aplicar aquest aprenentatge a un nínxol industrial B2B. Pensar com un client troba un producte, l’entén i decideix comprar-lo va passar a formar part de la manera de treballar.

També he treballat a bord d’un portacontenidors i he conegut l’administració municipal des de dins, durant quatre anys com a regidor d’un ajuntament. Són entorns diferents que m’han ensenyat a tenir en compte l’operativa, les persones i les regles que la condicionen.

L’ERP era un Ferrari. Però no passava mai de primera marxa.

Havíem dedicat molt d’esforç a millorar màquines i processos. En canvi, introduir dades a l’ERP i obtenir-ne després la informació que necessitàvem continuava costant massa.

Tenia idees per canviar-ho, però convertir-ne cadascuna en un projecte informàtic se’m feia feixuc. Vaig començar a construir eines per a la nostra manera de treballar: connectar informació, aprofitar patrons i evitar començar de zero en tasques que es repetien.

Amb la IA vaig poder avançar molt més de pressa en el desenvolupament. No sempre perquè una IA executés la tasca final; també per construir programari que la resolgués.

Els robots van arribar molt abans que Vailet.

La informàtica i la robòtica m’agraden des de petit. Molt abans de treballar amb IA, ja comprava gossos robot als Estats Units i provava com programar-los.

Continuo reservant espai per experimentar. Un d’aquests projectes és en Franz, un robot amb el qual exploro com guiar un operari fins a la ubicació de les peces al magatzem, per assistir-lo en el picking d’una comanda. Assenyala on són; no les recull.

Per a mi, la IA ha unit aquesta curiositat amb la possibilitat de materialitzar moltes més idees. No tots els experiments s’han de convertir en un servei.

De millorar la meva empresa a ajudar-ne d’altres.

En veure com canviava la nostra manera de treballar, altres persones van començar a preguntar-me per què no ajudava més empreses a fer una cosa semblant. Vaig decidir provar-ho. Així va néixer Vailet.

Vull que un empresari pugui seure amb mi, explicar què el preocupa o què vol aconseguir i explorar possibilitats sense haver de portar una especificació informàtica escrita.

M’agrada executar, provar i millorar. També he après a no prendre decisions en calent. Avançar de pressa i donar-se temps per pensar no són coses incompatibles.

Una conversa de negoci que es pot convertir en un projecte.

Jo dirigeixo la feina i compto amb una xarxa de professionals amb qui fa anys que col·laboro. Segons el que necessiti el projecte, podem desenvolupar nosaltres o treballar al costat de l’equip i els proveïdors que ja té la vostra empresa.

No es tracta d’incorporar IA a tot arreu. Es tracta de triar on pot ajudar, quan n’hi ha prou amb un altre tipus de programari i com dur aquesta millora al dia a dia.